Ostres, mirà això! "Tripes à la catalane". Anecdòtic, no? Doncs no. No és l'únic producte amb l'afegit "català" o "a la catalana" que ens trobem als comerços de la zona. Amanides, verdures, pastes... I nosaltres sense saber-ho! De tot plegat, jo n'extrec...
Normalment, a aquestes alçades de l'any ja sabem, amb molta certesa, on anirem durant les vacances. On anirem o què farem. Però enguany hi ha una data incerta. I un lloc inconcret. Bé, més o menys està decidit. Serà, si ho fos, Montpeller, a Occitània,...
Acabem d'arribar a la suposada frontera entre els estats espanyol i francès. Suposada, dic, perquè aquí no n'hi ha cap, de separació. Som al lloc on catalans del nord i del sud refermem la nostra voluntat de ser un sol poble. I ells, els de la "frontera",...
Faig voltes amunt i avall. La veritat és que les sis hores d'autocar des de Barcelona fins aquí cansen una mica. I més si al costat tens un freak que decideix que la seva pausa a l'àrea de servei ha de durar més del previst per poder-se prendre una coca-cola...
Avui ens toca visita guiada pel centre històric. Anem amb el que, casualment, és el meu professor. És un noi més o menys jove, d'uns quaranta i pocs anys, amb melenes. A simple vista semblaria que no és el "profe ideal", però domina i té exemples per...
Tothom sap que tinc dues mànies (o més): fer cafès cada cinc minuts i parar l'orella per veure què parla la gent. Hauria de matisar. Pel que fa al cafè, haig de dir que no m'agrada gaire. El que m'atreu és una bona conversa o una bona lectura al voltant...
Són quarts de tres del matí. Sona el despertador. En un tres i no res estem dutxats, vestits i amb el llit fet... a la francesa. Una ullada ràpida al pis. El gas tancat. Agafem el cotxe. Passem per la caixa per treure uns calerons. Ja som a la porta del...
També podria titular-se "Ancha es Castilla". Arribem a Holanda. Bé, això sembla perquè per la megafonia l'hostessa ens comença a dir, de nou només en castellà, que en uns minuts aterrarem a Àmsterdam. Fantàstic, ja hi som. És ben bé un aeroport internacional....
Àmsterdam és diferent. Tot plegat és diferent. Camines per la ciutat, entre pluja i més pluja, i veus un ambient social molt obert. Ningú no et demana res. No et pregunten per què això o per què allò. Simplement viuen. Cadascú fa la seva. No importa si...
Feia dies que havíem quedat. Ja tenim una edat i això de sortir de marxa s'ha de planificar amb temps. Hem quedat per sopar en algun lloc de Barcelona. Un àpat italià, pasta, pizza o algun menú arregladet. I després de festa per la capital del país. Anirem,...
Ahir vam anar de marxa. Podríem dir que també hi hem anat avui, ja que hem arribat a casa a quarts de quinze. Per començar, fem una volteta per Barcelona, pel centre, ja que hem quedat a la porta de la FNAC. Ens trobem. Petons amunt i avall. Què fem?...
Ja hem tornat. Hem anat a Astúries a passar uns dies de vacances. Jo, com sempre, he anat tot el dia amb l'orella parada per veure si encara queda alguna cosa de la llengua autòctona, l'asturià (o bable?), que no és ni oficial, ni cooficial ni res. Ens...
Per acabar el mes d'agost, des de fa un cert temps, busquem relax. És a dir, algun lloc on descansar i no haver de prendre cap mena de decisió. Bé, cap mena de decisió complicada. Només discutim sobre què soparem o si avui triem platja o piscina. I si...
Al Sud de Gran Canària, ben visible des de l'avió, hi ha les famoses Dunes de Maspalomas. Són immenses i formen un parc natural amb camins senyalitzats. En ple mes d'agost, passejar-hi és ben bé cosa de bojos. És com una excursió pel desert. Sobretot...
Eivissa gai.. Això serà a l'estiu, no? Hem fet voltes i voltes, amb un mapa a la mà, cercant els locals d'ambient de la vila d'Eivissa. Bé, hem cercat qualsevol local on fer una copa i res de res. Ja ens han avisat a l'Oficina de Turisme. Els locals d'oci...
Si surts de la capital, Eivissa és una illa tranquil·la, de cales amb aigües transparents, on prendre el sol i relaxar-se. Hem voltat amunt i avall i ho hem pogut comprovar. És ben cert que hi ha zones on han construït a correcuita, sense cap mena de...
Mira que ja estava avisat: A Eivissa no queda ningú que parli català! Però tot i així, pagava la pena intentar-ho.De bon començament, a internet, per cercar hotel i vol, vaig triar la versió en català. Ben curiós és l'ús de les varietats de la nostra...
Amb el metro arribem a l'estació de Trocadero. Veiem la Torre Eiffel des de ben amunt. La veritat és que, si no l'has vista mai, impressiona. Però avui hi ha quelcom que ens arriba més endins, més al cor. Miris on miris, amunt o avall, dreta o esquerra......
En un lloc ben cèntric de París, just a tocar de l'Ajuntament i del Centre Pompidou, hi ha Le Marais. És un barri amb molta vida, amb bars, cafeteries, locals musicals, llibreries especialitzades, botigues de roba... i multitud d'homes passejant-se amunt...
Ja és estiu. I això vol dir que ja és moment de lluir cos... qui pugui, és clar! I, aprofitant l'avinentesa, es commemora a Barcelona el 28 de juny, dia de l'Orgull Gai. I, per primera vegada s'hi fa un pride com els de la resta del món, perà amb accent...
Com cada any, durant el mes d'agost fem un viatge cap a l'estranger, amb cotxe i rulot, que, enguany, ens durà a terres franceses, a prop de la frontera italiana. França? Itàlia? Ni parlar-ne! Anem a terres occitanes, a la zona de Niça. A internet, abans...
Ja hem arribat. La veritat és que és un goig anar a un lloc més a prop de l'habitual. Això vol dir que hem dinat a mig camí i hem arribat a una hora prudent. El primer que hem fet, sobretot jo, és suar... No, no hem anat al desert ni a una sauna, però...
Des de fa uns anys, tinc un costum ben arrelat dins meu: el cafè del matí. I no el deixo enlloc. Bé, per ser sincer, tampoc deixo el cafè de la tarda. I aquí, a Lo Puget tampoc me n'estaré, del cafetó. De bon matí, després d'esmorzar, i abans del primer...
Hi ha moments del dia, sobretot quan anem a pobles petits, en què sembla que jo viatgi sol i, a més, sigui sord. I això? Doncs perquè sóc un projecte inacabat de sociolingüista, si és que ho he començat a ser en algun moment. Quan veig gent que xerra...
Ja hem arribat al final del viatge per terres occitanes. Hem passat uns dies al ben mig de la natura, envoltats de muntanyes, boscos i rierols, amb la companyia de gent de diferents llocs, tot i que bàsicament francesos (en un sentit "ampli" de la paraula!)....
