Mira que ja estava avisat: A Eivissa no queda ningú que parli català! Però tot i així, pagava la pena intentar-ho.De bon començament, a internet, per cercar hotel i vol, vaig triar la versió en català. Ben curiós és l'ús de les varietats de la nostra llengua a la xarxa. Els hotelers eivissencs tenen el seu web en eivissenc. Aquesta és la riquesa de la nostra llengua, que ens podem permetre el luxe d'escriure-la amb tots els nostres accents!
Però, i la realitat? Com deia abans, ja estàvem avisats. Tots els amics i amigues que han passat per l'illa (a l'estiu) havien tornat bufant. Res de res! Ni un mot! Tot anglès! Etc, etc...
Aterrem, és divendres, hivern, tot i que les temperatures són bones. A l'aeroport, escoltem la megafonia... Coi! Tots els anuncis són també en català. Passa el mateix a la capital del país? Au, a més, el català és la primera llengua dels anuncis de veu. Increïble! Lloguem un cotxe. El contracte? En castellà, anglès, alemany i francès. L'atenció? En català autòcton. Salat i dolç! Comencem a circular per l'illa, cap a Eivissa ciutat. Tota la retolació de les carreteres és exclusivament en català, tret d'algun rètol rovellat. Hi arribem. El recepcionista de l'hotel, d'una cinquantena d'anys, se'ns adreça en bon eivissenc. 2 a 0! Els escrits? Només en castellà... i anglès i francès i alemany. Sortim a passejar, a fer un cafetó. Entrem en una bona cafeteria. Tot retolat en la "lengua del imperio". Però, idò!, les cambreres parlen en català. I també ho fa una parella jove amb un nen petitet. I se senten diferents converses "salades". Fins i tot, hi ha una noia que parla en català amb una gent que es manté fidel a l'espanyol. Encara en queda algun, dels nostres! Els rètols, però, en un 90%, són en espanyol... només en espanyol (a la zona turística, només en anglès).
Durant els tres dies que hi hem estat ens han entès (i atès) en català al 90% dels establiments. Ningú, repeteixo, ningú, ens ha dit aquell "eeeeeeeehhhhhhh?????" menyspreador i ofensiu. Absolutament ningú. Al llarg i ample de l'illa hem parlat i ens han parlat en català. Només en un parell d'ocasions hi ha hagut "divergència lingüística". En un restaurant a la ciutat, on ens va atendre una noia que només parlava francès, i en un bar on van "treure pit", tot i que al final, en no veure una actitud hostil, van acabar emprant la nostra llengua. Ah, i al restaurant de l'hotel, on amb prou feines entenien res que no fos romanès.
En definitiva, potser a l'estiu l'ús del català baixa moltíssim (fins a desaparèixer enmig dels milers i milers de turistes), però a l'hivern, tot i que la cosa està malament, la situació és millor del que em pensava. Cal treballar, cal lluitar, però encara hi ha base social per a defensar "sa nostra llengua". No dependrà d'ells (dels turistes), dependrà de nosaltres, dels catalans (els d'Eivissa, de Barcelona, de València...).
Eivissa encara aguanta. Durant quant de temps? De nosaltres depèn.
Publicidad