Mira, ves que et dic, jo no n'estava pas acostumat. De fet, no ho havia fet pas mai. Jo sempre havia anat a la platja vestit, amb banyador, vull dir. No m'havia plantejat mai de treure'm el banyador. Ep, a la meva piscina de Masquefa, sí, però entre setmana...

Som 21 d'agost. Ahir vam aterrar a les Canàries, per quart any consecutiu. I no serà l'últim, de ben segur. Enguany som cinc. Tenim un apartament gran, de la zona nova de Villas Blancas, com l'any passat. Tornarem, de nou, a passejar descalços per les...

Ja hem arribat al final del viatge per terres occitanes. Hem passat uns dies al ben mig de la natura, envoltats de muntanyes, boscos i rierols, amb la companyia de gent de diferents llocs, tot i que bàsicament francesos (en un sentit "ampli" de la paraula!)....

Vinga, fem una excursioneta. Aquesta vegada anem cap a la costa, a visitar la ciutat més important i coneguda de la zona, Niça, anomenada Nissa per la gent que encara viu i somnia el país. Niça és un lloc de contrastos. Hi ha una modernitat latent en...

Ostres, mirà això! "Tripes à la catalane". Anecdòtic, no? Doncs no. No és l'únic producte amb l'afegit "català" o "a la catalana" que ens trobem als comerços de la zona. Amanides, verdures, pastes... I nosaltres sense saber-ho! De tot plegat, jo n'extrec...

Lo Puget és un petit poble a pocs quilòmetres de Niça, a la Costa Blava, però ben a prop dels Alps, travessat per infinitat de rius i rierols d'aigües fredes que fan el seu recorregut des de les altres muntanyes fins al mar. I a poca distància del nostre...

Hi ha moments del dia, sobretot quan anem a pobles petits, en què sembla que jo viatgi sol i, a més, sigui sord. I això? Doncs perquè sóc un projecte inacabat de sociolingüista, si és que ho he començat a ser en algun moment. Quan veig gent que xerra...

Des de fa uns anys, tinc un costum ben arrelat dins meu: el cafè del matí. I no el deixo enlloc. Bé, per ser sincer, tampoc deixo el cafè de la tarda. I aquí, a Lo Puget tampoc me n'estaré, del cafetó. De bon matí, després d'esmorzar, i abans del primer...

Ja hem arribat. La veritat és que és un goig anar a un lloc més a prop de l'habitual. Això vol dir que hem dinat a mig camí i hem arribat a una hora prudent. El primer que hem fet, sobretot jo, és suar... No, no hem anat al desert ni a una sauna, però...

Com cada any, durant el mes d'agost fem un viatge cap a l'estranger, amb cotxe i rulot, que, enguany, ens durà a terres franceses, a prop de la frontera italiana. França? Itàlia? Ni parlar-ne! Anem a terres occitanes, a la zona de Niça. A internet, abans...