Dissabte a la nit teníem plans. Aniríem a la capital del Garraf al cinema a veure una pel·lícula d'humor... Bé, això deia la Vanguardia, que si ella ho diu, les vaques volen. Doncs bé, mengem més o menys bé, depèn dels gustos, en un mexicà. Van lents,...
És temps de castanyes a casa nostra... I no, no em refereixo al tema de la Renfe, l'aeroport, les balances fiscals... I per aprofitar aquest llarg pont, hem anat a Berlín, capital d'Alemanya. Allà, com aquí, hi ha gent, cada dia més, que s'oblida de les...
Avui ha mort Galícia. Ha mort a casa meva. La llengua antiga, ancestral, de casa, dels avantpassats, dels orígens. Qui perd els orígens, perd la identitat. La meva àvia ha canviat de domicili. Ha anat a una residència. Té demència senil. No recorda ni...
Avui hem passat el dia a Osona. Sovint ho fem. Vull dir que, de tant en tant, quedem uns quants per anar a Vic a passar el dia. És una mena de compromís d'amistat. Tot i que ens veiem sovint, allà és diferent. No parlem de feina, no parlem del dia a dia....
Sovint, quan viatges pel món, la gent et demana d'on ets. Sovint, per evitar conflictes, contestes "de Barcelona", tot i no ser ben bé cert. Segurament, hom afegeix "ahhh, espanyols" i ja la tenim liada. Jo ja fa temps que tiro pel dret i dic que sóc...
Normalment, el dia 1 de maig, Dia Internacional del Treball, la gent del Penedès, banda Sant Sadurní, acostumem a anar al Castell de Subirats a dinar plegats amb els amics, ballar sardanes i barallar-nos amb tothom per aconseguir un miserable crostó de...
Hem aterrat a Dublín. Com sempre, alguns, parem l'orella per veure què parla la gent, tot i que l'aeroport no és el millor lloc per investigar. Està ple de turistes. Una senyora s'acosta. És grandeta. Ens somriu. I ens adreça unes paraules. Unes paraules?...
Arribem, després d'una llarga estona en un autobús de segona divisió, a l'alberg. Deixem les maletes i marxem a dinar. Carrer amunt i carrer avall. Dublín, a simple vista, no és el que esperàvem, però pot ser la gana que tenim, que ens distorsiona la...
Molly Malone és un personatge molt estimat a la ciutat. No cal que aquí us n'expliqui la història, amb força controvèrsia, en funció de qui l'explica. Aneu a la wiquipèdia i ho veure-ho. El que és cert és que a la ciutat hom coneix una cançó popular que...
Dublín està plena de pubs, tot decorats, com el de la foto. De dia serveixen menjars; de nit, sopars i música en viu. Plens de gent, autòctons i turistes, que els omplen fins ben entrada la matinada. Varietat d'accents i d'orígens. De tant en tant, algun...
Per fi sortim del pub. Ens ho hem passat bé i hem après alguna cosa més de la llengua dels seus veïns, els anglesos. I això? Ara fem tots (i totes) cara de xinesos... Mirades estranyes. Què fan? Són un grup de noies, vestides.... "diferents". Duen perruques...
Com que avui, de festa "hetero" ja n'hem tingut al pub, proposem d'anar, tot i ser minoria, a algun local gai de la ciutat. A més, estan a prop de l'alberg. Arribem al primer, però ningú s'anima a fer el primer pas. Segur que cobren. I sembla més aviat...
Avui iniciarem el nostre viatge cap a Florència. Haig de dir que jo ja hi he estat. Sí. Però fa força temps. Devia tenir uns 18 o 19 anys. No ho recordo bé. I em va agradar molt. Va se el meu primer viatge lluny de casa. Ara marxem, com cada estiu, nosaltres...
Som 10 d'agost. Iniciem el nostre viatge cap a Florència i la Toscana. Ho tenim tot previst. Tot? No, només ens resta un petit detall. Ens manca el càmping per dormir a mig camí, a l'alçada de Niça. Però no en trobem. A mida que ens hi anem acostant,...
Ja estem arribat al nostre destí principal, Florència. Som ben bé a les portes de la ciutat, en un càmping situat a un parell de quilòmetres, amb una parada de bus al costat que ens hi durà demà al matí. Ja tenim força ganes d'anar-hi. El nostre càmping,...
Baixem del càmping, xino-xano, i anem fins la parada de bus. No tarda gaire en arribar-hi. Com tants d'altres turistes, hem comprat el bitllet al càmping. Ens anirà de conya, això! En ben poca estona, som a les portes de la ciutat. Baixem abans del que...
Esmorzen d'hora, com cada dia, i agafem el cotxe. Siena està de festa. Només arribar, per no perdre la tradició, fem un cafetó. Deu ser típic? El preu? De capital europea, si fa no fa. Ens endinsem a la ciutat, tota plena de banderes. Sabem si canviem...
Sortim de Siena. Ens endincem a la Toscana per carreteres que gairebé no trobem al mapa. Cerquem un bon lloc per a dinar. Aquest camí? On som? On anem? Tant fa! Tornem a veure paisatges de pel·lícula que recorden el Penedès. Per les olors, pels colors,...
Sense cap mena de dubte, el millor que pot oferir aquest país, Itàlia, són les seves ciutats, amb grans restes romanes, i els seus paisatges, sobretot els de la Toscana. Però hi ha grans secrets amagats... Tothom que visita Florència va, més tard o més...
Avui hem fet matí de turista típic: Pisa i Lucca. Però i si a la tarda fem alguna cosa diferent? Sortim de les ciutats i de la zona de vinyes i anem cap a la platja? Som-hi, doncs. Agafem el cotxe i anem cap al mar. Visitem Viareggio, una zona força turística...
Avui toca ruta. Anem amb el cotxe per endinsar-nos a les profunditats de la Toscana meridional. Visitem la zona de Chianti, formada per turons suaus coberts de vinyes. Amunt i avall per pobles com Greve, Montefioralle o Panzano. Descobrim vells (bells)...
Avui ens torna a tocar cotxe. Anem cap a Assís. A mig camí, però, com és habitual, fem una aturadeta. Toca el cafè del matí. És un poble a la vora d'un llac. Apuntem el nom en un paperet, per posar-lo a les fotos. Una cafeteria amb terrassa!!! Ens hi...
Cap a Assís! Volem veure el conjunt històric d'aquesta ciutat. Abans, però, els del Penedès volem acostar-nos a la ciutat de Bastia Umbria, agermanada amb el nostre poble. Passejar-hi pels carrers. Tastar l'ambient. Copsar aromes i colors. Comparar les...
S'acosta el 2009. I com sempre, per donar la benvinguda al nou any, en funció de com cauen els festius, triem una capital europea (o una vila catalana) i ens hi anem de pet! I enguany hem triat la capital d'Hongria, la nació de na Violant, per passar...
El fred pica. Diferent, però pica. Anem pels carrers, a la recerca d'un lloc on entaular-nos i fer un plat calent, i anem tapats de dalt a baix. Barret, bufandes, guants, samarretes gruixudes, jerseis, jaquetes, pantalons, calçotets i calces de coll alt,...
