turisme

Doncs sí... Jo, a falta d'uns quinze dies, encara no ho hauria de saber. És un regal d'aniversari del meu marit, que no tots els dies es fan 40 anys! I, malgrat el secretisme que ho envoltava tot plegat... ho ha deixat anar com si res! Vaja, que se li...

Avui ens toca visita guiada pel centre històric. Anem amb el que, casualment, és el meu professor. És un noi més o menys jove, d'uns quaranta i pocs anys, amb melenes. A simple vista semblaria que no és el "profe ideal", però domina i té exemples per...

Faig voltes amunt i avall. La veritat és que les sis hores d'autocar des de Barcelona fins aquí cansen una mica. I més si al costat tens un freak que decideix que la seva pausa a l'àrea de servei ha de durar més del previst per poder-se prendre una coca-cola...

Ja he arribat a Montpeller. Amb el tramvia "de flors" he arribat fins pràcticament la porta de la que serà casa meva durant una setmana. Un carreró sense sortida i sense asfaltar. Una gran porta, amb porter automàtic i número revolucionari, dóna lloc...

Acabem d'arribar a la suposada frontera entre els estats espanyol i francès. Suposada, dic, perquè aquí no n'hi ha cap, de separació. Som al lloc on catalans del nord i del sud refermem la nostra voluntat de ser un sol poble. I ells, els de la "frontera",...

Pot semblar estrany, però tinc un lleuger pessigolleig a la panxa, com quan els nens petits marxen de colònies. I és que avui és com si el que marxés d''acampada fos jo. Increïble, però cert.Avui marxo cap a la ciutat natal del rei en Jaume, "El Conqueridor",...

Normalment, a aquestes alçades de l'any ja sabem, amb molta certesa, on anirem durant les vacances. On anirem o què farem. Però enguany hi ha una data incerta. I un lloc inconcret. Bé, més o menys està decidit. Serà, si ho fos, Montpeller, a Occitània,...

(Evidentment no eren aquest model d'ulleres, però eren de sol!). El viatge ha anat molt bé. Hem caminat força i podem dir que ens hem patejat mitja ciutat. Hem visitat, ni que sigui per fora, tots els llocs més o menys importants, sobretot des del punt...

Hem voltat per Londres, sota la pluja, durant tres dies. Demà, dia 12, tornem cap a casa. I fins avui, darrera nit, no hem tastat el menjar típic anglès: el fish and chips. Bé, suposo que s'escriu així, perquè jo no parlo la seva llengua, i escriure-la,...

Aquesta entrada al bloc només és per dir que al restaurant dels nois macos i simpàtics fan uns cafès boníssims. Paga la pena tornar-hi! .