Ens hem llevat ben aviat. I, sota una pluja prima però constant, hem anat cap a Montmartre. La veritat és que no hi ha gaire gent. Comencem a caminar per un carrer ple de botigues de records. Canvia "París" per qualsevol altre nom i tens les mateixes...

Arribem força cansats... i atrotinats, que l'avió ens ha tractat com si fóssim fruites fresques dins una batedora! Tot i això, i malgrat la fresca que fa, comencem a caminar. Anem a la recerca d'un bon sopar. Algun plat típic francès. De la nova cuina...

Hem arribat a París. Miracle!!! Sí, miracle. L'avió no ha parat de moure's amunt i avall, com si fos un vell tren atrotinat. Un somriure congelat ens ha acompanyat durant tot el trajecte. I gent mig marejada amunt i avall. Per sort, ja hi som. El temps...