.JPG)
Hem arribat a París. Miracle!!! Sí, miracle. L'avió no ha parat de moure's amunt i avall, com si fos un vell tren atrotinat. Un somriure congelat ens ha acompanyat durant tot el trajecte. I gent mig marejada amunt i avall.Per sort, ja hi som. El temps no acompanya gaire. Les temperatures són diferents aquí i al Penedès. Per sort, venim preparats: alguna roba d'abric, mocador de coll, impermeable...
No triguem gaire en arribar a l'alberg. És força cèntric. Sort que entre nosaltres algú, la maman, domina el tema orientació... i això que és la primera vegada que visita la ciutat!
A l'alberg de joventut (sí, sí, de joventut!) ens sembla que el francès i el català són llengües força semblants... Ep, si el recepcionista ens ha dit em podeu parlar en català.
Coi, doncs ara no volem, que hem vingut a practicar francès, apa!
Publicidad