ambunpessicdesal.overblog.com

Ja he arribat a Montpeller. Amb el tramvia "de flors" he arribat fins pràcticament la porta de la que serà casa meva durant una setmana. Un carreró sense sortida i sense asfaltar. Una gran porta, amb porter automàtic i número revolucionari, dóna lloc...

Acabem d'arribar a la suposada frontera entre els estats espanyol i francès. Suposada, dic, perquè aquí no n'hi ha cap, de separació. Som al lloc on catalans del nord i del sud refermem la nostra voluntat de ser un sol poble. I ells, els de la "frontera",...

Pot semblar estrany, però tinc un lleuger pessigolleig a la panxa, com quan els nens petits marxen de colònies. I és que avui és com si el que marxés d''acampada fos jo. Increïble, però cert.Avui marxo cap a la ciutat natal del rei en Jaume, "El Conqueridor",...

Normalment, a aquestes alçades de l'any ja sabem, amb molta certesa, on anirem durant les vacances. On anirem o què farem. Però enguany hi ha una data incerta. I un lloc inconcret. Bé, més o menys està decidit. Serà, si ho fos, Montpeller, a Occitània,...

Diumenge. I quina hora és? Quarts d'una! Encara em xiulen una mica les orelles. És un problema que tinc sempre l'endemà d'anar de festa, però paga la pena. Feia dies que no anàvem de festa. Digue'm-ho més clar: feia mesos que no anàvem a ballar, ni que...

Cascada - Last Christmas 8 de Març, dia internacional de la dona treballadora... i a partir d'ara, Nadal a Catalunya! Feia temps que no veia nevar tant al meu poble, ni al conjunt del meu país. Des de Perpinyà fins a les terres del Penedès. De Lleida...

No diré res sobre aquesta cançó. Només que m'agrada molt. L'estil, la música, el paisatge... Sobretot el paisatge... masculí!

(Evidentment no eren aquest model d'ulleres, però eren de sol!). El viatge ha anat molt bé. Hem caminat força i podem dir que ens hem patejat mitja ciutat. Hem visitat, ni que sigui per fora, tots els llocs més o menys importants, sobretot des del punt...

Hem voltat per Londres, sota la pluja, durant tres dies. Demà, dia 12, tornem cap a casa. I fins avui, darrera nit, no hem tastat el menjar típic anglès: el fish and chips. Bé, suposo que s'escriu així, perquè jo no parlo la seva llengua, i escriure-la,...

Aquesta entrada al bloc només és per dir que al restaurant dels nois macos i simpàtics fan uns cafès boníssims. Paga la pena tornar-hi! .