Pigalle, el cafè.

Baixem pels carrerons del voltant del Sagrat Cor, direcció "le Moulin Rouge". Fem unes quantes voltes de més. Cerquem una fruiteria de barri, i no pas per comprar... sinó per veure els carrers per on voltava l'Amélie. No hi ha orientació que valgui. No la trobem

Però, ai las, si que trobem un carrer ple de cafeteries franceses. Sí, sí. Franceses. Amb la decoració rústica que tots tenim a l'ideari col·lectiu. Amb fotos penjades a la paret, d'un París inexistent i transformat. Bohemi.

I què podem demanar? Café crème et croissant ou pain au chocolat. Boníssim. Però més bo encara està el cambrer!

Planifiquem una mica la resta de la ruta. Paguem i au... tassa trencada. Sort que sempre hi ha algú responsable al viatge, la maman, que s'adreça al cambrer (per educació o per veure'l de més a prop?) per demanar disculpes.

Carrer avall, propera parada, "Le Moulin Rouge".