Almeria, terra de neu.

Ja ha arribat, de nou, la Setmana Santa. No és que l'esperem amb ànsia, però quatre o cinc dies de descans sempre són d'agrair.
L'any passat vam anar al País Valencià i ens va ploure molt (al meu país, la pluja no sap ploure!), així que enguany hem anat a l'estranger, a Almeria (Espanya?).

I que pot esperar algú d'aquest territori? Caloreta, platja, descans, relax, més caloreta, tranquil·litat... Doncs, au, res de res! Feia anys que no nevava a les muntanyes (no se quines), però ara toca! I aire, molt d'aire. I pluja, força pluja! Així que, de platja, res de res. Una passejada per tocar la sorra i prou, que encara hi haurà efectes radioactius de la bomba del Fraga.
El que si que hi ha són processons, tot i el temps que fa. Moltes, arreu, a totes hores, multitudinàries... fins i tot una de dones... les revolucionàries! Aplaudides, sovint.

Així que, per veure coses d'església i passar una mica de fred, l'any vinent... a Osona, que com a mínim parlen català!