Els dissabtes al meu poble són tranquils. Suposo que com a qualsevol altre. Et despertes. Jo, per sort, al costat de la persona que estimo, la persona que m'estima a mi. Ens mirem. Un petó de bon dia, d'aquells que ho diuen tot. Que diuen que t'estimen, que volen despertar-se cada dia així. Junts, abraçats, acabem de despertar-nos. És dissabte al matí.
Ens llevem. Una dutxa amb música de fons. Andrea Bocelli. Vivo per lei... És una gran dutxa. Ens dutxem junts. Riures, petons, més riures...
Sortim al carrer. Al meu poble encara se saluda la gent pel carrer. Xerres amb uns, saludes els altres. Comprem els diairs. Dos. Un per cada un. El Punt i l'Avui. Versió Original. I fem un cafetó a la Rambla del Raval, veient la gent amunt i avall comprant al mercat.
Si algun dia em falta això, serà com haver-ho perdut tot. I aleshores, la vida no serà vida.