El fred, que si que està arribant, em fa venir gana. Clar, que l'hora que és, ja toca esmorzar. Avui canviaré de lloc. On? Per què? Guaita! Aquest m'agrada. És diferent, potser més car, però un dia és un dia. Entro. M'hi assec. Agafo el diari. Ostres, no en tenen cap en català... Total, per veure com el President Mas pacta, com sempre, amb el PP... Vés, què hi farem.
Demano. Cafè amb llet, com sempre, curt de cafè i molt, però molt, calent. L'entrepà és de botifarra blanca, que els de formatge ja s'han acabat. Ja ho he dit abans, un dia és un dia. I miro fora... Cauen quatre volves. Ha arribat el front siberià? Res. Quatre tristes volves. Acabo de llegir la premsa, sense gaire interès, amb ganes de veure Vilafranca emblanquinada... però haurem d'esperar. Sibèria no acaba d'arribar, com a mínim al Penedès.