També podria titular-se "Ancha es Castilla".
Arribem a Holanda. Bé, això sembla perquè per la megafonia l'hostessa ens comença a dir, de nou només en castellà, que en uns minuts aterrarem a Àmsterdam. Fantàstic, ja hi som.
És ben bé un aeroport internacional. Tot està també en anglès... Uix no, tot està només en anglès. Deu ser la zona de vols internacionals. Que no viatgen, els holandesos?
Agafem un tramvia, ja a la ciutat, després de demanar informació. Quin anglès més bonic que gasten. Gairebé podria dir que ho he entés tot jo solet. Arribem a l'alberg. Que amables, de nou. Tot en anglès. Els menús, l'atenció, les indicacions, la gent. Tot en anglès.
Les converses pel carrer - ai las! - en castellà. Deuen ser bilingües, castellà-anglès. I em demano, Holanda va pertànyer a Castella? Pobrissons!
Sopem a l'alberg, una mica de fruita, per contrarrestar els entrepans de l'esmorzar i el dinar. Un noi, d'uns vint anys, se'ns adreça i comença a xerrar amb nosaltres en la llengua internacional, que no és la de l'imperi, per a ràbia i disgust dels no-nacionalistes (hehehe). Deu voler lligar. Quan veu que entre nosaltres continuem parlant en italià (això deu pensar!) ens mig esbronca. No, no, in your language no, in english! Coi, entre nosaltres també? Si no en sabem.
Pel carrer, castellà. Per als turistes, anglès. I em pregunto, On deu viure la llengua dels holandesos? A les institucions? A l'escola? Al cinema i al teatre?
Au, ara ja ho se. A la taula del costat del cafè Segagredo de la plaça dels teatres. Aquí i prou. Dues persones de mitjana edat - voltant la cinquantena - són els parlants de la llengua autòctona.
La sensació és que a Holanda, com a mínim aquests dies, hi ha un bilingüisme molt extés: castellà al carrer i anglès als llocs públics.
Però no, segur que n'hi ha, de parlants d'holandès. Però on? En alguna illa. A l'illa de l'holandès.